Vaig tenir
aquest dubte des
de que els anys 60 vaig començar a estudiar els astrònoms
jueus-catalans a les obres d'en Millàs Vallicrosa, gràcies a que el meu
pare era de Santa Coloma de Farners, (com en Millàs) que apart de ser-ne
fill, era amic del meu oncle, fins el punt que havíem pres cafè junts
en alguna ocasió.
D'en Millàs vaig aprendre que els europeus que van viatjar a
Catalunya buscant coneixements
(p.e. Adelardo de Bath, Michael Scot o Chaucer (d'aquest hi ha
documentat un viatge a Montserrat) i que són els que van portar els
coneixements àrabs a Europa o Anglaterra) els van copiar de les
traduccions llatines dels nostres monestirs. Dominar l'àrab amb mestria
no estava a l'abast d'un viatger ocasional, els nadius sempre els
portaven avantatje (Michael Scot fou un cas apart, ja que residí aquí
mitja vida) d'una manera especial els jueus que estaven a cavall
d'ambdues cultures, van venir pel nord d'Àfrica aprofitant
la invasió àrab i es van submergir a la cultura cristiana, coneixent
fins cinc o més llengües.
Catalunya estant repartida a ambdues bandes dels Pirineus va
tenir el paper de "últim tenedor" d'aquestes ciències abans de passar a
Europa. El país basc amb una posició semblant (Hendaya), va perdre
aquesta opció degut al seu aïllament natural, (no va ser dominat ni per
romans, ni per bàrbars, ni per àrabs, d'ací el perquè han mantingut la
seva llengua primitiva...)
Un altre cas amb proves
documentals és el de Gerbert
d'Orlhac -creador del primer autòmat i del primer "rellotge mecànic"
de la història-, ja que estudià i ensenyà al monestir de Santa Maria
de Ripoll passant per Vic, convertit més tard, l'any 1006 en Papa
(Silvestre II), va ser un gran defensor i propulsor de les xifres
hindo-aràbigo-catalanes. Si bé, no es van poder imposar els "guarismes",
fins avançat el segle XVI, i a les fraccions els va costar encara una
mica més.
Com és possible que tots aquests estrangers estudiessin a Catalunya sinó hi havia un "Estudi General" (o d'algún tipus) i que Jaume I deixés crear-ne un a Salamanca (el 1254) al seu gendre Alfons X el Savi, sense tenir-ne un ell a casa seva?
No té sentit que amb la importància que tenia Barcelona per als seus comtes fundessin primer l'estudi de Lleyda (setembre 1300), fins i tot penso que Vich (amb l'abad Oliba) l'havia d'haver tingut primer.
En Leandre Martí em va fer arribar un llibre on explica que el príncep de França fill de Lluis X el sant, va venir a estudiar el trivium i quadrivium al convent construït per Sant Francesc amb les seves mans arran de la platja de Barcelona a meitat del segle XIII, no es pot considerar això un Estudi General?.. no crec que estudiés ell sol, de ser així hauria anat el savi franciscà a educar-lo a la seva cort com a tutor particular.
La teoria d'en Bilbeny de la censura de la història deixa el camí obert a la investigació sobre aquest tema..
Historiografia oficial:
El 1715 després del final de la Guerra de Successió, Felip V, dins de les disposicions del Decret de Nova Planta, va ordenar tancar la Universitat de Barcelona i totes les Universitats de Catalunya (Tarragona, Girona, Solsona, Lleida i Vic) amb la creació d'una de nova i única per tota Catalunya amb seu a Cervera.
La meva teoria:
Penso que la seva venjança va arribar més lluny, i aquí cal canviar la redacció dels fets com els narra la historiografia oficial i reblar: -fent desaparèixer aixi totes les universitats del país, i al mateix temps intentant esborrar totes les traces de "la Universidad de la esclarecida Ciudad de Barcelona" de l'època pre-Trastàmara, deixant (o falsificant) els documents que movien l'origen al 1450, any en que "consta" que Alfons el Magnànim va fundar l'Estudi General de Barcelona, (etiquetat com origen de l'actual universitat)
El 25 de desembre, buscant "Vniversitat" a ·Crisi de Catalunya", n'he trobat una prova concloent i..seguiu buscant, n'hi ha d'haver més..
Segons escriu el Pare Marcillo[1]:
RELIGIONES QVE
COMENÇARON SV FVNDACION EN Espana,
ò en la Corona de Aragon, por Cataluña
RELIGION DE PREDICADORES
EL Convento de Predicadores de Santa Catherina Martyr de Barcelona,es el mas antiguo de toda la Provincia de Aragon. De los Conventos de la Provincia uno es Illustre y de fama, por la antiguedad, otro por el Fundador que tuvo de valor, y prenda, otra por el estudio, que en el florece, otro por los Relïgiosos que tiene seña-lados en Santidad, letras, y Dignidades;este de Barcelona lo es por todos los quatro titulos juntos. Para serlo por el postrero sobravale S.Raymûdo de Peñafort. Quanto mas, que, allende dèl tiene por hijos à los Santos FrayPedro Cendra,y Fray Iofre de Blanes, al Cardenal Fray Iuan de Casanova,à los Obispos Fray Berenguer de Castellbisbal, Fray Guillermo de Barberan, Fray Pedro de Centelles, Fray Bernardo de Muro, Fray Ferrer Abella, y Fray Pedro Martir Coma, finalmente al doctissimo Fray Raymundo Martin, y otros. Por el del estudio tambien lo es pues agora es una de las Vniverfidades de la Provincia ; y antiguamente desde el tiempo del Rey de Aragon Don Iayme el II fue estudio de la Orden, en el qual el Bienaventurado San Vicente Ferrer oyò logica i Theologia, y leyò Filosofia. Pues serlo por la antiguedad, no ay cosa mas sabida. Por razon del que la fundo, no deve nada en lustre à qualquier Monasterio: que sabida cosa es, que le dio principio Don Berenguer de Palou, Obispo de la Ciudad de Barcelona, varon en todo grande.
Ès a dir, segons morcillo teniem estudi amb Jaume II (1285–1295) però S.Raymûdo de Peña-fort el situa amb Jaume I (n'era el conseller) com ja ho havia intuit i dit...
El 23 de desembre, buscant el text d'en Joan d'Àustria on diu que volia que l'enterressin a Montserrat com el seu pare, n'havia trobat un altre on Martí l'Humà va dir textualment.[2].:
"..Atendiendo à las conveniencias de nuestros fubditos, con mayor voluntad hazemos aquellas provisiones, y gracias, que vemos ser colmadas de frutos,à aquellos principalmente, que, insistiendo en nuestro servicio, no dudan exponer, quando se ofrece ocasion, sus personas, y sus averes por nofotros.
Mientras, pues miramos de espacio los grandes servicios, (que, por evitar prolixidad, nos parece pasar en filencio) que la Vniversidad de la esclarecida Ciudad de Barcelona, ha echo a nuestros predecesores, y con mas liberalidad a nosotros, continuandolos con mas pronta voluntad etc.."
Vniversitat té també el sentit de comunitat (municipi, unió de gent, etc..) empra a altres llocs del llibre el mateix terme Vniversitat sense possibilitat de mala interpretació. "..Ni fuera facil contar los hombres doctos que en esta han florecido.."[3]
...de fet crec que aquest passatge es refereix al moment en què vol crear l'Estudi de Medicina.. no referint-se als fubditos als averes del primer paràgraf que nomès serveix de pròleg del segon paràgraf . que evidentment fa referència a la Vniversitat en sentit d'Estudi General..ja que és un fet reconegut oficialment, que Martí hi va voler crear un Estudi de Medicina.:
"Els seus orígens resideixen en l'Estudi de Medicina que Martí I l'Humà volgué atorgar a la ciutat el 1401, sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia envaïdes les seves competències; igualment, l'Estudi General de Lleida va protestar, ja que això trencaria el seu virtual monopoli de l'ensenyament superior a la Corona d'Aragó."
La frase "..ha echo a nuestros predecesores.." dona fe que de que Universitat Barcelona existia durant uns quants regnats de la seva nissaga reial i.. que son tants que els deixa en silenci "..por evitar prolixidad.."
Reis de Catalunya implicats (com a mínim..) :
Jaume I
Pere el Gran (1276–1285)
Jaume II (1285–1295)
Alfons el Benigne(1327–1336)
Pere Terç(1336–1387)
Joan el caçador (1387–1396)
Martí l'Humà (1396–1410)
Cronologia d'universitats relacionades:
Palencia: segle XI (fundada l'escola). Tello Téllez l'amplia 1208 -1214, aprovació pontifícia d'Honori III en 1221. una de les primeres d'Europa, després de Bolonya, París, Oxford i Montpeller.
Salamanca:1219 escola catedralícia, Estudi General el 1243. Sancionada per Alfons X el Savi el 1254 iper butlla papal d'Alexandre IV el 1255.
Montpeller: 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel Papa Nicolau IV en una butlla en 1289.
Lleyda: 1300
Alcalà: 1293. Tanmateix no seria erigida com a Universitat fins a 1499, quan el Cardenal Cisneros la va ratificar mitjançant Butlla Pontifícia concedida per Alexandre VI
Barcelona:1450 Alfons el Magnànim
València:1499
Com és possible que tots aquests estrangers estudiessin a Catalunya sinó hi havia un "Estudi General" (o d'algún tipus) i que Jaume I deixés crear-ne un a Salamanca (el 1254) al seu gendre Alfons X el Savi, sense tenir-ne un ell a casa seva?
No té sentit que amb la importància que tenia Barcelona per als seus comtes fundessin primer l'estudi de Lleyda (setembre 1300), fins i tot penso que Vich (amb l'abad Oliba) l'havia d'haver tingut primer.
En Leandre Martí em va fer arribar un llibre on explica que el príncep de França fill de Lluis X el sant, va venir a estudiar el trivium i quadrivium al convent construït per Sant Francesc amb les seves mans arran de la platja de Barcelona a meitat del segle XIII, no es pot considerar això un Estudi General?.. no crec que estudiés ell sol, de ser així hauria anat el savi franciscà a educar-lo a la seva cort com a tutor particular.
La teoria d'en Bilbeny de la censura de la història deixa el camí obert a la investigació sobre aquest tema..
Historiografia oficial:
El 1715 després del final de la Guerra de Successió, Felip V, dins de les disposicions del Decret de Nova Planta, va ordenar tancar la Universitat de Barcelona i totes les Universitats de Catalunya (Tarragona, Girona, Solsona, Lleida i Vic) amb la creació d'una de nova i única per tota Catalunya amb seu a Cervera.
La meva teoria:
Penso que la seva venjança va arribar més lluny, i aquí cal canviar la redacció dels fets com els narra la historiografia oficial i reblar: -fent desaparèixer aixi totes les universitats del país, i al mateix temps intentant esborrar totes les traces de "la Universidad de la esclarecida Ciudad de Barcelona" de l'època pre-Trastàmara, deixant (o falsificant) els documents que movien l'origen al 1450, any en que "consta" que Alfons el Magnànim va fundar l'Estudi General de Barcelona, (etiquetat com origen de l'actual universitat)
El 25 de desembre, buscant "Vniversitat" a ·Crisi de Catalunya", n'he trobat una prova concloent i..seguiu buscant, n'hi ha d'haver més..
Segons escriu el Pare Marcillo[1]:
RELIGIONES QVE
COMENÇARON SV FVNDACION EN Espana,
ò en la Corona de Aragon, por Cataluña
RELIGION DE PREDICADORES
EL Convento de Predicadores de Santa Catherina Martyr de Barcelona,es el mas antiguo de toda la Provincia de Aragon. De los Conventos de la Provincia uno es Illustre y de fama, por la antiguedad, otro por el Fundador que tuvo de valor, y prenda, otra por el estudio, que en el florece, otro por los Relïgiosos que tiene seña-lados en Santidad, letras, y Dignidades;este de Barcelona lo es por todos los quatro titulos juntos. Para serlo por el postrero sobravale S.Raymûdo de Peñafort. Quanto mas, que, allende dèl tiene por hijos à los Santos FrayPedro Cendra,y Fray Iofre de Blanes, al Cardenal Fray Iuan de Casanova,à los Obispos Fray Berenguer de Castellbisbal, Fray Guillermo de Barberan, Fray Pedro de Centelles, Fray Bernardo de Muro, Fray Ferrer Abella, y Fray Pedro Martir Coma, finalmente al doctissimo Fray Raymundo Martin, y otros. Por el del estudio tambien lo es pues agora es una de las Vniverfidades de la Provincia ; y antiguamente desde el tiempo del Rey de Aragon Don Iayme el II fue estudio de la Orden, en el qual el Bienaventurado San Vicente Ferrer oyò logica i Theologia, y leyò Filosofia. Pues serlo por la antiguedad, no ay cosa mas sabida. Por razon del que la fundo, no deve nada en lustre à qualquier Monasterio: que sabida cosa es, que le dio principio Don Berenguer de Palou, Obispo de la Ciudad de Barcelona, varon en todo grande.
Ès a dir, segons morcillo teniem estudi amb Jaume II (1285–1295) però S.Raymûdo de Peña-fort el situa amb Jaume I (n'era el conseller) com ja ho havia intuit i dit...
El 23 de desembre, buscant el text d'en Joan d'Àustria on diu que volia que l'enterressin a Montserrat com el seu pare, n'havia trobat un altre on Martí l'Humà va dir textualment.[2].:
"..Atendiendo à las conveniencias de nuestros fubditos, con mayor voluntad hazemos aquellas provisiones, y gracias, que vemos ser colmadas de frutos,à aquellos principalmente, que, insistiendo en nuestro servicio, no dudan exponer, quando se ofrece ocasion, sus personas, y sus averes por nofotros.
Mientras, pues miramos de espacio los grandes servicios, (que, por evitar prolixidad, nos parece pasar en filencio) que la Vniversidad de la esclarecida Ciudad de Barcelona, ha echo a nuestros predecesores, y con mas liberalidad a nosotros, continuandolos con mas pronta voluntad etc.."
Vniversitat té també el sentit de comunitat (municipi, unió de gent, etc..) empra a altres llocs del llibre el mateix terme Vniversitat sense possibilitat de mala interpretació. "..Ni fuera facil contar los hombres doctos que en esta han florecido.."[3]
...de fet crec que aquest passatge es refereix al moment en què vol crear l'Estudi de Medicina.. no referint-se als fubditos als averes del primer paràgraf que nomès serveix de pròleg del segon paràgraf . que evidentment fa referència a la Vniversitat en sentit d'Estudi General..ja que és un fet reconegut oficialment, que Martí hi va voler crear un Estudi de Medicina.:
"Els seus orígens resideixen en l'Estudi de Medicina que Martí I l'Humà volgué atorgar a la ciutat el 1401, sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia envaïdes les seves competències; igualment, l'Estudi General de Lleida va protestar, ja que això trencaria el seu virtual monopoli de l'ensenyament superior a la Corona d'Aragó."
La frase "..ha echo a nuestros predecesores.." dona fe que de que Universitat Barcelona existia durant uns quants regnats de la seva nissaga reial i.. que son tants que els deixa en silenci "..por evitar prolixidad.."
Reis de Catalunya implicats (com a mínim..) :
Jaume I
Pere el Gran (1276–1285)
Jaume II (1285–1295)
Alfons el Benigne(1327–1336)
Pere Terç(1336–1387)
Joan el caçador (1387–1396)
Martí l'Humà (1396–1410)
Cronologia d'universitats relacionades:
Palencia: segle XI (fundada l'escola). Tello Téllez l'amplia 1208 -1214, aprovació pontifícia d'Honori III en 1221. una de les primeres d'Europa, després de Bolonya, París, Oxford i Montpeller.
Salamanca:1219 escola catedralícia, Estudi General el 1243. Sancionada per Alfons X el Savi el 1254 iper butlla papal d'Alexandre IV el 1255.
Montpeller: 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel Papa Nicolau IV en una butlla en 1289.
Lleyda: 1300
Alcalà: 1293. Tanmateix no seria erigida com a Universitat fins a 1499, quan el Cardenal Cisneros la va ratificar mitjançant Butlla Pontifícia concedida per Alexandre VI
Barcelona:1450 Alfons el Magnànim
València:1499
- ↑ Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, 194– [Consulta: 23 December 2012].
- ↑ Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, 62– [Consulta: 23 December 2012].
- ↑
Manuel Marcillo. Crisi
de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta
de Mathevat, 1685, 289– [Consulta: 23 December 2012].
