Joan de Mandeville
Gràcies a l'hebraista francés Claude Duret, i, a les seues obres Thrésor de l'Histoire des Langues de cet Univers & Histoire admirable des plantes et herbes esmerveillables & miraculeuses en nature, en edicions publicades de 1605 al 1619 a Yverdun (Suiza), sabem que Mandeville va escriure originalment la seva obra "El Llibre de les Meravelles del Món" en llengua romanesca. Ens re-copia uns trossos del manuscrit original del segle XIV, on es pot veure que no es tracta d'occità sinó de pur català d'aquella època.
Aquests trossos per ell publicats al 1605, són uns fragments escollits del manuscrit en català de l'obra de Joan de Mandeville "El Llibre de les Meravelles del Món"... , que encaixen dins les seves obres.. , però el més important és que ens diu que el "romanesque" és la llengua original en que fou escrit.. i afegeix que, a data de 1605, no li consta que s'hagués publicat encara en aquesta llengua, tot i que ja s'havia publicat en una dotzena de llengües!...(una traducció a l'aragonés encarregada per Joan I, i quatre edicions en castellà fetes a València, als anys: 1521, 1524, 1541, 1544..).
Es podrà discutir si era el manuscrit original o no, però el que no es pot discutir, és que es tracta d'un altre manuscrit català antic, que s'ha fet fonedís, però amb la diferència amb altres, aquesta vegada sí que en tenim fragments.. encara que siguin re-copiats per en Claude Duret al 1605..
El fet més curiós és que hi ha un munt d'autors han fet manta estudis sobre Mandeville i , alguns fins i tot esmenten aquesta obra en "romanesque" (Martí de Riquer, Maria RODRÍGUEZ TEMPERLEY, Alda ROSSEBASTIANO, etc..) però no s'atreveixen a dir que és català del s XIV, per quin motiu?, pot-ser és que tenen por d'enfrontar-se a la opinió internacional, i no gosen fer el primer pas, per allò del què diran.. Els anglesos se l'han fet seu, atès que ho diu al manuscrit.. però no podria tractar-se d'un recurs literari com el cas del Tirant?... llegiu els trossos.. i opineu vosaltres mateixos si això és o no és català pur (del s XIV clar..)
Apart d'això.. pensem ...com pot-ser que un borgonyó escrigui un llibre de viatges per Àsia en català al segle XIV?, pot-ser els consolats catalans, la marina catalana, el camí català, que ens connectava i la gran quantitat d'escuts amb als mateixos colors que els de Catalunya existents a la Borgonya/Flandes, ens puguin donar una mica de llum sobre aquest fenomen. Apart que va fer una proposta molt clara d'un món rodó amb la possibilitat d'arribar a l'est per l'oest, idea que va arrelar profundament en Colom..
Versió castellana.. català mal traduït
A totes llums estem davant d'una nova mala traducció del català.. al menys la versió castellana.. només amb una mirada en diagonal.. se n'han trobat unes quantes de bones: oli → olio, fustas, gotea gotas gruessas, "una mica de pont" → "una poca de puente", Aristòtil, ...passa hombre => hom passa!!!!!!
..Y passa hombre por la ciudad de Edipon y por el castillo de Bueissenburg, el que es en
fin de Ungría, donde passa el río Danubio. Este río es muy grande y passa por Alemaña
de suso de las montañas a la parte de Lombardía. Con este río se juntan otros quatro ríos
muy grandes, y corre por mitad de Ungría y de Grecia y por el reyno de Tartaria, y allí
entra en la mar hazia la parte de Oriente.
Después passa hombre por Bulgaria y entra en la tierra de los búlgaros, y allí passa una
puente de piedra muy excelente que..
puente de piedra muy excelente que..
Biografia
Joan de Mandeville, Jehan de Mandeville o John de Mandeville (? - 1372), originari de Lieja, Bèlgica , va ser un escriptor, autor d'una obra titulada Llibre de les meravelles del món (o Viatges) en el qual relata els viatges, presumptament realitzats, per ell, al llarg de trenta quatre anys per Egipte, i diferents parts d'Àsia i Xina. El seu títol evoca el famós Llibre de les meravelles de Marco Polo, i que va ser dictat pel venecià al seu company de presó. Joan de Mandeville afirmava ser un cavaller anglès.El seu viatge
Joan de Mandeville va partir cap a Egipte el dia de Sant Miquel de 1322. Afirma, a la seva tornada, que va ser un mercenari al servei del soldà, llavors en lluita amb els beduïns. D'Egipte va anar a Palestina, va seguir la ruta de la Seda i va visitar l'Índia, l'interior d'Àsia i la Xina. Va dir haver servit durant quinze anys en l'exèrcit del gran Khan. Després d'una absència de 34 anys, va tornar el 1356, anys posteriors a la pesta Negra del segle XIV, que va implicar una sagnant baixa demogràfica a Europa durant els anys 1347- 1350. El relat dels seus viatges és considerat normalment com una impostura, encara que no referent al viatge d'Egipte, a raó del to emprat i dels relats d'altres exploradors anteriors.El relat del seu viatge
Pàgines dels llibres de Duret, on re-copia el text d'un manuscrit "romanesc" del segle XIV (que es pot veure que és català de l'època).
Descriu el món conegut en la seva època, de forma notable l'extrem oriental d'Àsia, que era llavors poc conegut pels occidentals: només els franciscans i els dominics, així com a Marco Polo, es van atrevir a aventurar-se en regions tan llunyanes. El relat dels primers missioners (Guillem de Rubrouck) o d'exploradors com a Marco Polp estaven poc difosos en Occident en aquella època.
John de Mandeville es va referir a les possibilitats teòriques de la circumnavegació del món. Es diu que John de Mandeville va influir en el jove Cristòfor Colom.
John de Mandeville descriu els seus itineraris, insereix històries i llegendes fabuloses en un relat de referències variades bíbliques i consideracions religioses.
- Els discutits viatges de l'autor per Egipte (fruit d'observacions personals, que després d'un estudi profund del text, una part significativa dels crítics està d'acord en afirmar que procedeixen d'un viatger sobre el terreny), Índia, interior d'Àsia, i a Xina.
- Els viatges anteriors efectuats per missioners franciscans i dominics. Van ser descrites les terres no vistes, i introduït les deformacions habituals dels geògrafs de l'Edat Mitja, la compilació d'obres de viatgers dominics o franciscans tals com Guillem de Boldensele, Guillem de Trípoli o inclús Odoric de Pordenone.
- Referències als grans clàssics de la literatura antiga com Flavi Josep, Plini el Jove o Solinus.
- Referències al "Speculum Historiale" de Vincent de Beauvais, que era una enciclopèdia reconeguda de l'època.
L'estudi crític de l'obra, fet per Christiane Deluz, mostra que hi ha tres versions:
- La versió insular, en anglès i normand (25 manuscrits).
- La versió continental, en parla continental.
- La versió Ogier amb interpolació de texts introduint en escena Ogier en Danés.
La diversitat de les fonts, referències, versions inicials i traduccions en idiomes vernacles, fa difícil verificar les informacions.
La versió més antiga, segons l'hebraista francés Claude Duret, seria l'escrita en llengua romanesca (catalana).
Edicions recents
- Mandeville, J. de, Llibres de meravelles : el viatge de San Brandán. El llibre de les meravelles del món, traducció de Marie-José Lemarchand Malantain, Edicions Siruela, Madrid, 2002. ISBN 84-7844-607-9.(castellà)
- Mandeville, J. de, Llibre de les meravelles del món, Editors de Facsímils Vicent García, S.L., 2002. ISBN 84-923358-6-6 (castellà)
Referències
Thrésor de l'histoire des langues de cest Univers, ... - Pàgina 625
books.google.es/books?id... - Tradueix aquesta pàgina
Claude Duret, Augustin Pyramus ¬de Candolle. mais la foy de ces ... IEan de Mandcuillc Caualier Anglois viuant cn l'an de salut 1312. en ses voyages composés en langue Romanesque chap. dclaloy des Iacobins , c'est à dire lacobites cy dessus allégué , parle amplement de ces lacobites , & de leur Religion. Haython Arménien liur. ...
