El refrany esmentat per Dom Quixot "Andar buscando los tres pies al
gato", és una altre prova concloent de que el Quixot és una traducció
del català:
Don Quixot (1605), capítol XXII, primera part, que és la primera referència escrita de l'us d'aquesta expressió en la llengua castellana:
"Donosa majadería, repondió el comisario; bueno está el donaire
con que ha salido a cabo de rato: los forzados del rey quiere que le
dejemos... váyase vuestra merced, señor, norabuena su camino adelante...
y no ande buscando tres pies al gato. Vos sois el gato y el rato y el
bellaco, respondió Don Quijote".
En la seva versió actual, avisa als que insisteixen massa en algun
assumpte, intentant demostrar quelcom impossible.
L'explicació rau a la Catalunya Nord, i d'altres territoris de parla
catalana, on el refrany deia (i diu encara..):
" Buscar els tres pèls al gat " o " Buscar els tres
peus al gat " (amb el sentit de pèls)
Aquest refrany s'empra per indicar que un fet és
impossible, comparant-lo amb el disbarat de "buscar tres pèls al gat",
ja que segons la tradició secular catalana (demostrada avui dia per la
genètica*), mai trobarem un gat amb el pèl de tres colors, sempre que en
vegem un de tricolor es tracta d'una gata o bé d'un gat infecund
(bord), només les gates poden ser tricolors.
Segons el lingüista
Lluis Mandado, en occità, en molts casos darrera de vocal l' "l" es canvia per una "u" (p.e.:
Alvèrnia=Auverha, Alps=Aups, etc.. ), fins i tot en
català (Casals=Casaus..), per tant "pèls" es pronunciava "peus". Aquest fet permet doncs explicar l'origen del refrany castellà, com una "mala traducció del català -en forma
literal-", per part del censor, que ha
deixat entre altres "cents d'errades" això de "los tres pies al
gato", fet però "impossible" per part de l'autor del Quixot
atès que és ell el que l'introdueix de la font original catalana.
Alguns escriptors contemporanis, en data
posterior al Quixot (1611 i 1627) i amb tota la mala fe -cal tenir en compte un fet inapel·lable: "una persona culte, encara que
fos castellana, no podia deixar de conèixer el dit original català", sobretot en Covarrubias que sinó és valencià hi va viure-, doncs bé, per tal de desviar l'atenció sobre
l'origen català del refrany que deixava al descobert l'evident mala
traducció al castellà per part dels censors de la Inquisició, es van
inventar el seguent refrany sense cap fonament ni lògica ("sense solta
ni volta") dient que ja existia abans del Quixot:
"Buscar los 5 pies al gato"... dient que Dom Quixot havia
canviat la xifra...
Sebastián de Covarrubias el cita en el Tesoro de la Lengua Castellana
(1611):
"Buscar cinco pies al gato se dice de los que con sofisterías y
embustes nos quieren hacer entender lo imposible; nació de uno que quiso
probar que la cola del gato era pie"
Gonzalo Correas, en el seu Vocabulario de refranes y frases
proverbiales (1627), diu:
"Buscais cinco pies al gato y no tiene más que cuatro; no, que
cinco son con el rabo".
Contra l'originalitat d'aquests refranys cal afegir-hi un argument
addicional de gran pes.. les extremitats dels gats s'han denominat
sempre "potes" (patas) i no "peus" (pies), aquest fet reforça doncs la
tesis d'una mala traducció del català, ja que sense derivar-lo de
l'expressió catalana el refrany hauria estat: "buscar las tres
patas al gato" o "buscar las cinco patas al gato"..
I per si tot això fos poc... hi ha un acadèmic que va proposar una solució
"rocambolesca", dient que el gir "tres peus" no és cap variant del
refrany d'en Covarrubias, i que si Cervantes el va emprar, no va ser per
distracció, sinó com a bon gramàtic, ja que es referia a la paraula
"gato" que consta de dues síl·labes, "ga-to", és a dir, dos "peus"
mètrics, mai tres.
Com en tants altres casos.. fins on arribaran per tal de no reconèixer
l'evident origen català d'un fet!. Si li apliquem la "navalla d'Ockham"
(que jo crec que caldria canviar i dir-li "navalla de Llull"), la tesi més senzilla
(per tant la més probable) és la mala traducció del català al castellà.
Manel Capdevila
(*) Gens: Sabem que el sexe el determina la combinació de cromosomes: (XY) = mascle i (XX) = femella. Els gens que
transmeten el negre i el ros estan en el cromosoma X i un exclou
l'altre. El gat, per ser mascle, té la combinació (XY) i, per tant,
només pot tenir o el color negre o el color ros (a part del blanc), a no ser que tingui un cromosoma X addicional = estèril. La
gata, en canvi, té la combinació (XX), i així pot tenir el gen del negre
en un cromosoma i el del ros a l'altre, (a part del blanc clar)
(1) Spadafori, Gina.
«Feline
Fallacies». The Pet Connection. VeterinaryPartner.com.
(2) Editorial
UOC..Història
de la llengua catalana. 2011, 128–. ISBN 978-84-9788-380-1
