l·lustrat Sr."Miguel", no poso "Miquel" perquè algú que diu "(en 1607 ja hi va aparèixer una)" en lloc de "(el 1607 ja en va aparèixer una)", posa els anys amb "en" davant o empra "una i altre vegada" (una y otra vez) en lloc d'"una vegada i una altra", per més que intenti escriure un català "emprant mots escaients" amb el substrat castellà ja queda palesa la seva "imparcialitat"
Aquests són els meus punts:
1.- Aporti una sola referència "que es pugui tocar" d'un d'aquests manuscrits del Quixot que diuen que corrien per MadriT el 1604 (nomès thi han suposicions). Des de la invenció de la impremta, els únics manuscrits que corrien eren els de les obres que la censura no deixava imprimir (P.E. Cristòfor Despuig: Col·loquis de la insigne Ciutat de Tortosa.. El trobat pel Pare Fita el segle XIX). Quan en Lope de Vega diu "que alabe el Quijote", només es pot referir a un llibre imprès. Després de 150 de Gutemberg, si un llibre no estava imprès.. "no existia". Durant 300 anys el "Tirant lo blanc" no va existir, el que va existir va ser "Tirante el blanco" que era l'únic del que hi havien còpies impresses (com la que va obtenir el Comte de Caylus, i diu al seu llibre que va ser difícil d'obtenir per raó de la censura... aquella que segons alguns.. no existia!)
2.- El seu cinisme o demagògia arriba al límit al dir que l'esment de les tres edicions (de Lisboa, València i Barcelona), "és una mena de queixa per un acte de pirateria editorial"... Però si fins i tot un nen pot veure que ho diu donant importància al fet, vanagloriant-se de les tres impressions, (cal comparar-lo amb la sequència en que parla de l'Avellaneda que nomès li va copiar el nom!). Com es pot dir que això és una queixa?:
—Es tan verdad, señor —dijo Sansón—, que tengo para mí que el día de hoy están impresos más de doce mil libros de la tal historia: si no, dígalo Portugal, Barcelona y Valencia, donde se han impreso, y aun hay fama que se está imprimiendo en Amberes; y a mí se me trasluce que no ha de haber nación ni lengua donde no se traduzga .
—Una de las cosas —dijo a esta sazón don Quijote— que más debe de dar contento a un hombre virtuoso y eminente es verse, viviendo, andar con buen nombre por las lenguas de las gentes, impreso y en estampa.
3.- A més a més té un desconeixement total de les lleis, o es que pensa que una llicència de Madrid feia il·legal imprimir a València, Barcelona o Portugal que es regien per altres lleis? cada un d'ells donava les seves llicències i eren perfectament legals (això que diu era amb l'"una grande y libre".. després de Felip IV el borbó...)
4.-Quan en Jordi diu que l'edició de Madrid és una pseudoedició i no val l'argument de que tenia una llicència.. L'argument lògic i irrevocable és que si no esmenta Madrid a la segona part del Quixot el 1615, seria perquè que no existia una edició de Madrid prèvia al 1614 (1 any pel treball d'impressió)
5.- A la llicència de l'edició de Barcelona del Quixot es pot llegir clarament "se le puede permitir que de nuevo se imprima y publique en la diocesi de Barcelona" fet que deixa palès que ja s'havia imprès a Barcelona previament.
6.- Aplicant la llei de Chapman-Kolmogorov, la probabilitat que les dues edicions desaparegudes sense deixar rastre “no siguin la mateixa” (la pre-1604 i la de Barcelona pre-1614), és infinitament petita (com el cas dels incendis amb dos focus o més)…
Edició perduda del Quixot (Barcelona pre-1604!)
Lope de Vega (Toledo, 4 d’agost de 1604)
“..De poetas, no digo: buen siglo es éste. Muchos en cierne para el año que viene; pero ninguno hay tan malo como Cervantes, ni tan necio que alabe el Quijote...”
Novel•la “La pícara Justina” (1604)
Fa referència al Quixot i té privilegi d’impressió del 23 d’agost de 1604.
Contradicción de los catorze artículos de la fe cristiana (Juan Pérez 1627 )
Explica que el 1604, a una llibreria va sentir un estudiant que contestava a un altre client, en referència als llibres de cavalleries: “Ya nos remanesce otro don Quixote“.
Don Quixot: 2a part, 3er cap., 7è paràgraf (1615)
“..que tengo para mí, que el dia de hoy están impresos mas de doce mil libros de la tal historia; si no, dígalo Portugal, Barcelona y Valencia, donde se han impreso, y aun hay fama que se está imprimiendo en Amberes, y a mi se me trasluce que no ha de haber nación ni lengua donde no se traduzga...”
No esmenta Madrid!... fet del qual Bilbeny infereix que l’edició de Madrid de Juan de la Cuesta de 1605, és apòcrifa… D’altra banda, la 1ª edició coneguda de Barcelona, és la de 1617, per això i aplicant la llei de Chapman-Kolmogorov, la probabilitat que les dues edicions desaparegudes sense deixar rastre “no siguin la mateixa” (la pre-1604 i la de Barcelona pre-1614), és infinitament petita (com el cas dels incendis amb dos focus o més)…
La llicència de l’edició de Barcelona (1617) recolza el text de Cervantes: “se le puede permitir que de nuevo se imprima y publique en la diocesi de Barcelona”
Bilbeny afegeix: “l’únic motiu amb prou força per fer desaparèixer tota l’edició, és que estava escrita en català” (com el cas de la Biblia catalana, de la que nomès n’ha quedat un full)
El Quixot d’Avellaneda té la llicència de Tarragona (1614), però Francisco Vindel assegura que els tipus són de la impremta d’En Sebastià Cormelles de Barcelona. Per què un autor de “Zaragoza” (segons Cervantes) no la va fer imprimir a Madrid, prop d’En Lope de Vega “enemic” d'En Cervantes i del Quixot?
La 2ªpart del quixot té un missatge: fa llegir a “Dom Quixot”, l’obra d’Avellaneda, a una llibreria de Barcelona.
